PISTOIA TI CAMBIA LA VITA

I ja han passat dos mesos, amb els seus dies i les seves nits, amb els seus moments d'alegria i amb els seus moments de tristesa i melancolia. Dos mesos fora del teu país, de la teva família, de la teva rutina, d'allò més important per a tu i que forma part de la teva vida. Dos mesos immersos en una altra cultura, una altra llengua i, en definitiva, un estil de vida igual però diferent a la teva.

Quan vaig iniciar aquest camí sabia que no seria senzill, que hi hauria moments difícils i altres no tant, però tot en conjunt forma part de l'experiència. Aquests dos mesos m'han servit per conèixer moltes coses de mi, de la meva manera de pensar, de fer, de viure, però sobretot he après moltes coses d'allò que m'ha envoltat. He après coses sobre la meva professió. Regina Margherita ha estat una de les millors experiències que he pogut tenir en la meva vida. Des del primer moment m'han acollit com una més, m'he sentit escoltada, en definitiva, estimada. A més, m'ha permès conèixer la llengua italiana i, el més important, la metodologia educativa a partir de l'art. Cada dia era una nova experiència, un nou aprenentatge, una nova pregunta i un recurs més en la meva tasca professional. Donar les gràcies es queda en poc en els sentiments que em transmet aquesta escola i les persones que formen part d'aquesta. Totes elles, des de les persones del nido, com les educadores de l'escola com les cuineres i les famílies són persones excepcionals, atentes i amables en tot moment. Per a mi ha estat un plaer compartir cadascun dels dies amb elles i els infants. Ells són el motiu pel qual he vingut aquí i el motiu pel qual cada cop estimo més la meva professió. Sense ells res tindria sentit. Sense ells...què seria del món?

D'altra banda, i com a reflexió general de l'estada a Pistoia, també m'agradaria anomenar a les meves companyes de viatge, a aquelles persones que han estat dia rere dia amb mi. En els bons i els no tan bons moments, a aquelles que han fet que sigui més fàcil aquesta experiència i que han estat la meva família durant dos mesos. He pogut conèixer persones que eren les meves companyes de classe... qui ens ho hauria dit...

Penso en tants moments viscuts aquí, els viatges, els moments de riure, de reflexió i els moments plorant perquè no estic al costat dels meus, de la meva família i els meus gossos i només puc dues coses: PISTOIA TI CAMBIA LA VITA

I per finalitzar.... GRAZIE, SEMPLICEMENTE GRAZIE.

CARTA DE COMIAT

I fins aquí petits lectors, arriba la nostra experiència. A continuació podreu llegir una carta dedicada a totes les persones que han fet possible que Pistoia, em canvi la vida.

Ciao, semplicemente ciao;

Aquesta etapa ja s'acaba. Va començar amb el sol fet de viure una gran experiència, en un altre país, amb gent nova i amb il·lusió per treballar amb educadores italianes. Doncs bé, després de 2 mesos, només puc dir GRAZIE PER TUTTO.

A l'institut per haver-me seleccionat com a participant de l'estada Erasmus, i haver realitzat aquest.

A la meva família per haver-me ensenyat a lluitar en tot moment per allò que vull aconseguir, a posar-li el cor en totes les accions, i sobretot, gràcies per haver-me acompanyat en la distancia.

Sense oblidar-me de vosaltres, educadores i professionals del Margherita. Gràcies per la gran acollida que hem rebut des del primer dia, al Asilo Nido com en l'scuola materna; per creure en mi i ajudar-me a viure, gaudir i créixer amb aquesta experiència en l'àmbit professional i sobretot, personal; acompanyant-me en tots els moments, fent de l'scuola una casa amb sentiment de família.

De la mateixa manera, agrair a les meves companyes de casa, de viatges, de riures, de plors, i de somnis. Sens dubte ha estat una aventura increïble, que va començar com no ens esperàvem, però que finalment hem fet nostra, única i inigualable. L'hem superat amb èxit en tots els aspectes, gaudint de tots els moments i fent de Pistoia, la nostra llar.

Finalment, vull dedicar-me unes paraules a mi. Per haver realitzat un somni gràcies a l'esforç, la dedicació, la il·lusió per créixer en un viatge que canvia la vida. Conèixer un país, els seus costums, la llengua i el més important, la seva gent.

Dedicat a les famílies de l'escola, als nous amics i amigues, a les educadores i cuineres, i en especial a tots els infants que he conegut. Gràcies per fer d'aquesta, una experiència única.

Arrivederci Pistoia, sempre al cuore

Laura Ruiz

Il nostro treno parte da Pistoia...

Avui acaba l'experiència d'Erasmus a Itàlia, hem viscut tantes experiències, excursions, viatges, compartir, conviure... Ha estat d'allò més completa. I molt recomanable per totes aquelles persones que estiguin pensant viure-la. 

Després de 62 dies lluny de casa, de la família, amics... l'únic que puc dir és GRAZIE MILLE!

Grazie a les escoles on he pogut aprendre tantíssim sobre la metodologia que s'aplica a les escoles de Pistoia, l'idioma, la cultura, etc.

Grazie per poder haver conegut diferents serveis dedicats a la petita infància i les seves famílies. Grazie Scuola Immacolata, grazie Asilo Arcobaleno.

Grazie a totes aquelles persones que ens han ajudat durant la nostra estada a Pistoia. 

I sobretot, GRAZIE MILLE a les meves companyes, per tots els moments que hem viscut, els riures, els bons moments, per escoltar-nos i recolzar-nos sempre entre totes. Ha estat tot un plaer noies!! I per acabar m'agradaria dir: NON ABEMUS MOSQUITUM!

Aquí acaba la meva participació en aquest blog, ens veiem lectors.

Ciao!!

Adéu Pistoia: El final d'un Erasmus

Aquesta serà la meva última entrada al bloc i m'agradaria parlar sobre el final del curs a les escoles, o més ben dit, què fan un cop s'ha acabat aquest.

Aquest és l'últim mes de curs de les escoles bressol a Itàlia, igual que per a mi i totes les meves companyes és el final del nostre Erasmus, el qual ha estat una gran experiència que m'ha aportat moltes coses de les quals parlaré en l'última part d'aquesta entrada.

En concret, en aquesta entrada volia parlar del que fan les escoles bressol infantils un cop acaba el curs. El que es fa, igual que a les escoles de Barcelona, és "l'estate in gioco", que consisteix en una prolongació de l'apertura de les escoles a l'estiu un mes més després del tancament de l'any escolar, que en aquest cas, es tracta del mes de juliol, ja que les escoles acaben al juny. En aquest mes, els infants que assisteixen al Nido són alguns dels quals han assistit durant tot l'any a l'escola i alguns que s'apunten a l'escola d'estiu que constitueix "l'estate in gioco" expressament per a aquest període de temps i prioritàriament per als pares que treballen al mes de juliol.

 Per altra banda, els preus s'adapten en funció del temps i les hores que els infants assisteixen a l'escola i dels dies o setmanes que ho fan. Les rutines i activitats que realitzen durant aquest mes són les mateixes que realitzen durant aquest mes són les mateixes que realitzen durant la resta del curs, però adaptant certs aspectes a l'època de l'any en la qual es troben com per exemple, introduint jocs d'aigua entre d'altres. Les educadores que s'encarreguen d'això no són les mateixes que treballen a aquest centre durant l'any, sinó que en alguns casos es realitzen rotacions i es canvia de lloc a algunes professionals. En concret, aquest servei és un servei educatiu del Comune, és a dir que és públic i no està obert només a nens dels Nidos de Pistoia, sinó que també el realitzen a "l'Scuola dell'Infanzia Bruno Ciari" i al "Nido Arcobaleno" tots aquests serveis pertanyents a la cooperativa Pantagruel.

Després d'haver parlat del que fan les escoles un cop acaben el curs, voldria dedicar un moment a parlar sobre aquesta experiència que ha suposat viure l'Erasmus i haver-lo viscut en aquestes escoles, amb les meves companyes, etc.

Per a mi, viure aquesta experiència ha estat una gran oportunitat d'aprenentatge i de coneixença en molts aspectes. He pogut conèixer més a fons a les meves companyes, de les quals he après moltes coses de cadascuna d'elles. Juntes, hem rigut, hem viscut infinitat d'experiències, conegut i visitat per primera vegada un munt de llocs, etc. Per altra banda, haver vist com són les escoles infantils a Itàlia, m'ha permès conèixer diversos tipus de metodologies, les quals poder aplicar en les diverses ocasions o situacions que pugui arribar a viure com a educadora amb els infants. Tot el personal de les dues escoles a les quals he estat m'ha tractat molt bé, m'han acollit des del primer moment i m'han fet sentir molt còmoda des de l'inici. Gràcies a tot això, he pogut aprendre de totes les educadores i les altres professionals amb les quals he tractat aquests mesos i també he après de la diversitat de formes de fer que tenen entre elles, així com entre les escoles a les quals he estat durant l'Erasmus.

En definitiva, aquesta ha estat una experiència única de la qual m'emporto molts bons records i aprenentatges.

Adéu Itàlia! Ciao Erasmus!

Raquel Cano

Ciao Arcobaleno, ciao Itàlia

Aquesta és una entrada molt especial per a nosaltres, ja que serà l'última que fem conjuntament i a través de la qual ens volem acomiadar de tota l'experiència que hem viscut aquí a Itàlia tant a la "Scuola Immacolata" com a "l'Asilo Nido Arcobaleno". 

Per a nosaltres, els dos mesos que hem passat amb les professionals de les escoles, els infants i les seves famílies, han estat molt especials i per això volem concloure aquest bloc conjunt narrant un esdeveniment igual d'especial per a les escoles, les quals preparen de forma conjunta entre tots els seus membres durant gran part del curs, sobretot al tercer trimestre, que és quan finalment es realitza la festa.

Nosaltres no hem estat testimoni de tot el treball que hi ha darrere la realització d'aquesta festa, ja que hem arribat quan gairebé tenien enllestida la seva preparació. Tot i això, hem pogut viure els últims preparatius de la festa i la seva realització de primera mà al participar d'ells.  

A l'Arcobaleno, sabem que els materials i tots els elements decoratius i temàtics de la festa els van crear i muntar entre totes les famílies dels infants de l'Asilo i l'espai de joc i les educadores. Aquests es reunien certes tardes a la setmana per fer aquest treball durant els mesos previs a la festa. 

El dia de la festa, vam quedar amb les educadores una hora abans de la festa per col·locar tots els elements decoratius i muntar els jocs de la festa. Vam col·locar globus per tot el jardí, ambientar el jardí com si fos una fira amb diversos postos i paradetes, una caseta de venda de les entrades de la fira entre d'altres i la major part d'això, fet de cartó. Els diversos postos de la festa eren proves que infants i famílies havien d'anar superant junts. Eren els següents: jocs de punteria (encertar boles dins un con...), joc de psicomotricitat (túnel en forma de cuc) i joc de destreses manuals (joc de pesca amb canyes).

La festa es va desenvolupar de la següent manera: en arribar les famílies, aquestes van realitzar un taller en el qual van fer les corones que es donen als infants que cursen el seu últim any a l'escola i que porta el seu nom. Mentre les famílies feien això per torns, els infants anaven jugant pel pati. Després d'això va arribar un animador infantil caracteritzat com un pallasso. Va posar cançons, va fer sortir a les famílies a ballar... en definitiva va animar la festa. Quan va passar una estona, les educadores van conduir a les famílies al jardí més petit en el qual  van fer entrega de l'àlbum de cada infant que recull els moments que ha viscut a l'espai durant el període que han estat a l'Asilo Nido o l'espai de joc. Per últim, per acabar la festa, es va fer un piscolabis amb pizza i sciacciata, begudes i cotó de sucre que van fer amb una màquina especial per fer-lo.

En conclusió, haver viscut aquest esdeveniment tan important a les escoles bressol i per a infants i famílies, ens ha  aportat moltes coses i ens ha permès conèixer més a fons la tasca que es realitza a les escoles, com es desenvolupa aquesta i la importància de treballar conjuntament per arribar a un resultat i a un objectiu comú.

Tornem molt contentes d'haver viscut aquesta experiència, i des d'aquí volem donar les gràcies a les educadores que ens han acollit i ens han tractat com si fóssim una més, GRAZIE Immacoata, GRAZIE Arcobaleno.

Ciao!!

Raquel i Lidia

Últims moments al Regina Margherita

Aquesta és l’última setmana a l’escola i, tot i que encara no hem marxat, una part de nosaltres ja comença a dir adéu. Són molts els infants que aquests dies ja no venen a l’escola perquè estan de vacances amb la seva família o estan amb els seus avis al mar per passar l’estiu mentre els pares encara continuen treballant.

Tot i així, el ritme a l’escola encara continua i sempre hi ha activitats que es poden fer tot adaptant-se a les circumstàncies del dia a dia. És per aquest motiu que us volem explicar una activitat que vam realitzar aquesta setmana amb els infants de la classe de leprotti. L’altre dia vam observar que a la piazza del Duomo hi havia una exposició a punt de finalitzar d’un fotògraf que havia retratat diferents formes de joc, tant d’infants com d’adults, en diferents anys (a partir dels anys 60) i diferents territoris, per exemple Espanya o Vietnam. Així que aprofitant que a la classe de Leprotti només hi havia 12 infants van decidir fer una activitat diferent i portar-los a veure aquesta exposició. En un principi l’educadora necessitava una altra persona per anar-hi, però aprofitant que estem la Laura i la Bego, ens van oferir la possibilitat d’anar les dues i així viure una experiència diferent a les pràctiques.

Va ser una activitat extraordinària. No tenim paraules que puguin expressar les sensacions que vam tenir, només esperem que amb la nostra descripció podeu sentir una mica d’aquesta. Els infants anaven de dos en dos de manera que sempre estiguessin en contacte amb una persona i més senzill per vigilar els cotxes i els infants alhora. A continuació, quan vam arribar al centre de l’exposició, l’Elena va fer algunes indicacions als infants sobre com havíem de ser-hi dins el recinte; per exemple que no es pot alçar la veu o tocar les parets. Durant la visita, els infants observaven cadascuna de les fotografies i comentaven amb l’Elena una mica que veien, d’on era la foto, quin tipus de joc realitzaven, etc. Es tracta d’una manera de fer conèixer als infants diferents infants al voltant del món i diferent tipus de joc, alguns dels quals coneixien i altres no i els hi va interessar molt per practicar algun dia a l’escola o amb la seva família. Al finalitzar, l’Elena va preguntar quina fotografia els hi havia agradat més a cadascun dels nens, una manera de fer una part de l’activitat individualitzada i donar un temps per expressar-se a cadascú. A més, també es poden veure la varietat d’opinions que es poden tenir.

Posteriorment a la visita, vam realitzar una volta pel centre de Pistoia i, finalment, l’Elena va comprar una mica d’sciacciata i la vam menjar tots junts en un espai amb ombra perquè feia taaaanta calor...

I després d’aquest passeig tan agradable i de compartir moments amb l’educadora, els infants i la cultura i la gent de Pistoia vam tornar al centre escolar per tornar a la nostra rutina diària.

Laura i Bego

FESTA FINAL

Com ja sabem, tot inici té un final, i en el cas de les escoles succeeix el mateix. Estem al final de curs i la millor manera de celebrar-ho i recordar tots els moments viscuts és, fent una festa!

Aquesta setmana des de l'escola Regina Margherita, volem parlar de les festes de finals de curs que han tingut lloc a l'asilo Nido i a l'scuola materna. A continuació us explicarem una mica com s'han preparat, realitzat i viscut aquestes dues festes des de la perspectiva d'unes educadores en practiques.

Començant per l’asilo Nido, aquesta festa s’ha estat preparant fa temps i he pogut participar en els regals que es donarien en ella, com ells “libronis”, el tríptic de les cançons, etc.

La festa es va celebrar el passat dissabte 11 de juny, dins del Asilo Nido, ja que plovia, explicaré mes o menys com estava organitzat perquè no vaig poder assistir. La festa tenia com objectiu acomiadar aquells infants que deixaran per sempre el Nido, junt amb les famílies i els seus companys del Nido.

Estava organitzat de la següent manera: primer es feia l’obra de teatre, basat en un conte que es llegeix a classe, aquesta obra la feien alguns pares amb els seus fills. Segon es cantava la cançó de “ciao”, seguidament es repartia els “libronis” als pares junt amb el tríptic de cançons i per finalitzar la festa es feia un pica-pica amb menjar portat per les famílies i un gran pastis amb la cara de la protagonista del conte representat abanss.

Després d’aquests dos mesos només puc dir que ha estat fantàstic viure dia a dia amb els més petits, sense cap dubte ha sigut una experiència molt enrequiridora i que mai olvidaré.

Gràcies Asilo Nido Margherita per tot el que m’has ensenyat i ofert!

Pel que fa a l'scuola materna, la festa ja feia mesos que es preparava i només quedava esperar el gran dia. La festa es va realitzar el passat dissabte 18 de juny, al jardí de l'scuola. Primer de tot van arribar les famílies i van prendre lloc, mentre les educadores restàvem amb els infants. Seguidament es va iniciar una petita mostra on els infants de 3 i 4 anys van cantar en conjunt, la cançó "this is me" en anglès, que parla de les parts del cos; després el grup de 4 anys va cantar la cançó "soy una taza" en espanyol; i per últim es va estrenar l'obra de Pinocchio, gràcies al grup de 5 anys. Un cop finalitzades les actuacions, la Fede (coordinadora) va agrair a les famílies, els infants, i tots els professionals que treballen cada dia a l'escola, i ens va incloure a nosaltres. Després, cada infant amb la seva família va anar amb la seva tutora, que els hi va fer l'entrega del "librone" un mena de llibre fet de fotografies, comentaris i dibuixos dels infants sobre aquest curs i la seva evolució. Les famílies van ser molt agraïdes amb les educadores i van tenir detalls amb elles, sobre tot el curs que ja marxa de l'escoba.

Per finalitzar la festa, es va realitzar un pica-pica a partir d'allò que cada família havia aportat, es va mostrar un vídeo de comiat del grup de 5 anys, i per últim, va venir en "Mammolo" a animar la festa, un pallasso que va dinamitzar a infants i famílies.

Després de viure l'experiència de la festa de final de curs, estem molt agraïdes a l'escola i les educadores per tots els moments que hem viscut.

Per nosaltres ha estat un plaer poder organitzar i preparar la cançó en castellà, alhora que ajudar en tot allò que fos necessari per a la festa. És un sentiment únic observar diàriament durant un mes com els infants aprenen la cançó en una llengua que no és la seva materna, com es mostren entusiasmats amb la idea i et pregunten com es pronuncia cada paraula. D'altra banda, estem molt contentes de viure l'oportunitat de veure com s'organitza una festa i es dinamitza.

Tot i així, una de les coses que més podem extreure com a educadores és la relació amb les famílias. 

Aquests esdeveniments permeten observar quina és la relació i de quina manera es comunica i interacciona amb aquestes. Realment estem molt agraïdes perquè en tot moment s'ha tingut en compte la nostra feina i ens hem sentit molt integrades dins l'escola. Tenir estones per parlar amb ells i compartir experiències o explicar coses de la nostra terra mostra una cohesió per part de les educadores, el centre i les famílies.

D'aquesta manera, després de veure la festa del nido i la de l'escola podem parlar d'un Erasmus que ens deixa sense paraules, on la festa només és una mostra del nostre dia a dia en aquest centre. Fer pràctiques aquí no només t'aporta idees i maneres de fer en la nostra pràctica professional, sinó que et canvia la teva visió respecte a l'educació.

Bego, Laura i Alejandra.