La sensació de diumenge no se me'n va de la pell. Les bosses d'escombraries van flotar sobre l'aigua però es van quedar on eren, com totes les coses que em donen voltes pel cap i que no marxen, que segueixen allà deixant anar punxades que arriben directes al cor.
Visites que et porten una mica d'aire, i de comprensió i abraçades de braços coneguts i enyorats.
I el sol, que ve i va sense demanar permís, deixant pluges fredes i aire amb olor del menjar de la meva àvia.
Ara, des de l'Equador me n'adono que se m'està fent curt tot plegat, i una mica llarg també.
Carla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario